Hem estat uns dies fora i tornem renovades, amb moltes forces, idees i amb ganes d'explicar-vos mil coses.
L'entrada d'avui serà sobre el viatge que hem fet aquests quatre últims dies, a Paris. Per posar-vos en bona situació us recomanem que us poseu de fons el fil musical que us proposem ;)
https://www.youtube.com/watch?v=Ciqf8yMVzAk&list=RDCiqf8yMVzAk#t=3
Han sigut quatre dies fantàstics, molt aprofitats i exprimits al màxim. Ep, això no vol dir que hem anat estressades, ni molt menys! El ritme slow també el vam endur a la maleta, per tal de gaudir encara més del viatge. ;)
Evidentment hem visitat i recorregut els indrets més característics de la ciutat (un cop a la vida s'han de visitar i repetir els que més agraden!): Museu Lovre, Museu Pompidou, Torre Eiffel, barri Montmartre, el Sacré Coeur, la Catedral de Notre Dame, l'Île de la Cité i el Pont Neuf, l'Arc de Triomf...
Però a part de visitar aquests llocs, el viatge ha anat molt més enllà! Hem volgut fugir dels turistes. Ens ha encantat perdre'ns per carrers solitaris, plens d'art, de vivències. Hem parlat amb gent del carrer, gent que ens veien amb el mapa a les mans i ens demanaven si necessitàvem ajuda i d'aquí sorgia una conversa, hem gaudit veient la vida que hi ha als parc i jardins (on la gent feia el seu picnic per dinar; gent de tota mena, executius, amics, joves, grans, famílies...). Hem agraït el somriure acompanyat del Bon jour que tothom ens regalava al voler-nos comunicar amb ells. Ens hem assegut a un banc, terra o cafeteria a gaudir de l'entorn, tot filosofant de la vida i conversant de les infinitats de coses que ens regala la vida; de les relacions de parella, d'amistat, dels canvis vitals, d'emocions, de la sencillesa de les coses..
Estàvem allotjades al barri de Montmartre, un barri ple de colors, moviment, "xanxullos". Un barri ple de vida de dia; botigues de teles, merceries i roba, i que a la nit canviava totalment i es tornava més solitari i freqüentat per "pintilles", però era el nostre barri i estàvem segures. Un barri que giraves el cap en un cantó i veies el Sacré Coeur de fons, com voleu que no sigui un bon barri?
En definitiva, hem gaudit molt d'aquest viatge però no per l'indret i la intensitat dels dies, sinó també perquè ens hem deixat endur, sense presses, sense córrer per agafar el metro (encara que el perdéssim als nostres nassos!), gaudint cada instant, amb positivisme i la ment ben oberta. Us convidem a que ho feu també en els vostres viatges, ja veureu que la sensació a la tornada és ben diferent ;)
Us deixem amb algunes imatges, gaudiu-les!!
Maria i Raquel
