dijous, 14 d’agost del 2014

LA 3ª NINA BOMBOLLA!

Ve amb força. Amb aquella energia que la caracteritza. En procés de renovació. I amb una petició: 
- Puc ser una bombolla?

Que què passa? :)

Doncs que tenim un nou fitxatge al BLOC... Uoooooo! Tenim a la tercera BOMBOLLA, preparada per escriure amb tota la seva passió, publicar tot allò en el que creu, viure amb nosaltres aquest projecte tant i tant il·lusionant... En voleu saber més? 

Doncs us direm que es diu VANE i l'estimem molt! Amb això de moment, ja en teniu prou, ja l'anireu descobrint. Què us sembla?

Com bé diu ella, així som les NINES, autèntiques, somniadores, amb l'art com a bandera, intuïtives, amb tota la il·lusió del món al nostre cor, "pilles", creatives, precioses... Decidides a no deixar mai de ser així... 

Cliqueu l'enllaç "AIXÍ som les NINES" i mireu el Curt de "LILA - A short film by Carlos Lascano, si us emociona tant com a nosaltres, i us hi veieu reflectides, significarà que hi ha més nines bombolles al món. Petons!

AIXÍ som les NINES...    ----  (Curt de "LILA" - A short film by Carlos Lascano)


Les NINES, ara NINES BOMBOLLES. Oporto. Estiu 2011.


Raquel, Vanessa i Maria.

dilluns, 11 d’agost del 2014

FIL I AGULLA...

Recordo que fa uns mesos us dèiem que tenint temps es podia fer de tot... Les idees flueixen i som més creatius o creatives ;)

Quan t'aïlles al poble, amb la família, sense obligacions, per exemple, ens disposem a CREAR, oi?
Doncs ara us explicarem què fer si t'explota el cap de tanta creativitat que tens, si t'avorreixes aquelles tardes de juliol o d'agost, o si vols re-utilitzar en comptes de llençar...
Què us sembla una BOSSA de MÀ ben xulaaaa? Us agrada?

Bossa de mà texana. Feta a mà.



Quin material podem utilitzar? Uns pantalons texans vells, un mocador ben bonic que ja no et poses, la corbata del pare o avi "vintage", un "viu" ben divertit, aquest és de color taronja, diverses puntes de "ganxet" extretes de coixineres, estovalles... i les mil i una coses que se't puguin acudir.


ELABORACIÓ:

Es tallen els pantalons texans pel camal, s'embasta i s'hi va cosint la corbata, prèviament tallada ja que sinó no hi cabria, la punta de "ganxet", per davant, per darrera, a les butxaques... On es vulgui! Es passa el mocador per les tires, on hi aniria un cinturó, i s'hi fa una nansa llarga. Per ultim s'hi cus el "viu"taronja, aquests dos últims passos, queden millor a màquina, tot s'ha de dir... I sempre es pot afegir o treure el que es vulgui...
                                                               
  
    -PROCÉS EN QUATRE PASSOS-

  


I com que encara queda l'altre mig camal dels pantalons texans, en farem bosses per guardar les bosses de supermercat a la cuina o agulles d'estendre. Us quedarà molt millor si un cop fet el forat central i havent arrugat la roba per la part superior, ho cosiu tot a màquina, bossa i "viu".
 

 Què us sembla? Tot ben aprofitat!!!!


Raquel i Maria.

divendres, 1 d’agost del 2014

BON JOUR, MON AMOUR!

Bon dia i bon inici d'Agost! ;)
Hem estat uns dies fora i tornem renovades, amb moltes forces, idees i amb ganes d'explicar-vos mil coses.

L'entrada d'avui serà sobre el viatge que hem fet aquests quatre últims dies, a Paris. Per posar-vos en bona situació us recomanem que us poseu de fons el fil musical que us proposem ;)

https://www.youtube.com/watch?v=Ciqf8yMVzAk&list=RDCiqf8yMVzAk#t=3

Han sigut quatre dies fantàstics, molt aprofitats i exprimits al màxim. Ep, això no vol dir que hem anat estressades, ni molt menys! El ritme slow també el vam endur a la maleta, per tal de gaudir encara més del viatge. ;)
Evidentment hem visitat i recorregut els indrets més característics de la ciutat (un cop a la vida s'han de visitar i repetir els que més agraden!): Museu Lovre, Museu Pompidou, Torre Eiffel, barri Montmartre, el Sacré Coeur, la Catedral de Notre Dame, l'Île de la Cité i el Pont Neuf, l'Arc de Triomf...

Però a part de visitar aquests llocs, el viatge ha anat molt més enllà! Hem volgut fugir dels turistes. Ens ha encantat perdre'ns per carrers solitaris, plens d'art, de vivències. Hem parlat amb gent del carrer, gent que ens veien amb el mapa a les mans i ens demanaven si necessitàvem ajuda i d'aquí sorgia una conversa, hem gaudit veient la vida que hi ha als parc i jardins (on la gent feia el seu picnic per dinar; gent de tota mena, executius, amics, joves, grans, famílies...). Hem agraït el somriure acompanyat del Bon jour que tothom ens regalava al voler-nos comunicar amb ells. Ens hem assegut a un banc, terra o cafeteria a gaudir de l'entorn, tot filosofant de la vida i conversant de les infinitats de coses que ens regala la vida; de les relacions de parella, d'amistat, dels canvis vitals, d'emocions, de la sencillesa de les coses..

Estàvem allotjades al barri de Montmartre, un barri ple de colors, moviment, "xanxullos". Un barri ple de vida de dia; botigues de teles, merceries i roba, i que a la nit canviava totalment i es tornava més solitari i freqüentat per "pintilles", però era el nostre barri i estàvem segures. Un barri que giraves el cap en un cantó i veies el Sacré Coeur de fons, com voleu que no sigui un bon barri?

En definitiva, hem gaudit molt d'aquest viatge però no per l'indret i la intensitat dels dies, sinó també perquè ens hem deixat endur, sense presses, sense córrer per agafar el metro (encara que el perdéssim als nostres nassos!), gaudint cada instant, amb positivisme i la ment ben oberta. Us convidem a que ho feu també en els vostres viatges, ja veureu que la sensació a la tornada és ben diferent ;)

Us deixem amb algunes imatges, gaudiu-les!!






Maria i Raquel