divendres, 18 de juliol de 2014

AVIS. UN GRAN TRESOR.

Admirar la senzillesa als seus rostres, plens d'arrugues, vida i il·lusions; significa dedicar-los una petita estona, un simple instant d'atenció, dedicació i escolta, sempre escolta activa. Mentre vas admirant la seva fisonomia te n'adones del que han viscut, experimentat, vibrat i patit. I t'enriqueix, i tant que hi guanyes tu també... Ells n'estan molt d'agraïts, però i tu? El teu rostre brilla quan en surts... d'aquell piset, d'aquella casa amb jardí. Has après trucs de cuina, de patronatge, a cosir, has entès perquè els catalans lluiten per conservar el seu petit país, o com els vinguts de terres andaluses, són feliços a Catalunya; has visitat sense agafar cap avió algun país o ciutat del món, has fet el cor fort, és clar, a vegades també et fan rememorar vivències personals o venir a la teva memòria records, records agres...
Avis. Mans amb molta experiència.


Però en definitiva tota aquesta vivència amb ells, fa entreveure una paraula essencial, necessària i importantíssima: AJUDAR! La tasca de net/a i/o voluntari/a és molt important i necessària en la nostra societat, molt enriquidora per un mateix i essencial per a la gent gran. En aquest post us hem volgut parlar, entre línies, del paper que juguem amb els nostres avis i la tasca que dur a terme AMICS DE LA GENT GRAN, una organització sense ànim de lucre, que treballa per millorar la qualitat de vida de la gent gran, intentant combatre la SOLEDAT que pateix aquest col·lectiu.


Dins VIDA SLOW, entre altres coses, anirem descobrint noves entitats, organitzacions i associacions sense ànim de lucre, i ONG's i us explicarem què signifiquen per nosaltres col·laborar-hi o simplement haver-les conegut.


 Raquel i Maria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada