Alhora de menjar, és bo adquirir bons hàbits i quan ja els tens assolits, no deixar-los escapar per mandra de seguir fent-los... Qui diu que no tenim temps? Tenum tot el temps del món per fer el que volguem...
Quan ens despertem, només cal que inguem 15-30 minuts per esmorzar, tranquil.lament a casa... Si nó és possible, perquè teniu petits o son, feu que sigui un joc o podeu aixecar-vos abans que ells es despertin... És el teu moment, calma i bons aliments, amb una llum calmada i si tinguéssiu ànims per fer ioga ja seria fantàstic! Vaja que això de fer el cafè i sortir corrents o sortir corrents i fer el cafè al bar, elimineu-ho, ho agraïreu. Sinó esmorzem com toca, en quantitat, gastem energia corporal, durant la nit no hi ha menjar a dins, per això és tant important fer un bon esmorar, i asseguts, siusplau!
A mig matí, unes galetes, pà o un suc, o fruita són ideals, et donen vida de nou, perque a vegades passen 6-7 hores fins que no dinem i vaja, nosé vosaltres però l'esmorzar ja és als peus... I dinar? Amb calma, res de 10-20 minuts, entre 30 minuts i una hora seria ideal, parlant amb la gent i prenen-t'he un breu espai de temps per estar sols. El berenar, molt important, és el moment del dia en que podem anar a prendre alguna cosa bona a fora de casa o fer pastissos lights a casa... Mmmmmmm!
I sopar ben igual que el dinar però a casa amb els teus o en un bon restaurant, no cal menjar massa, però si fer-ho 1-3h abans d'anar a dormir... Apa, apliqueu-ho i ja ens ho direu, anireu amb un somriure extra gran per la vida. :D
Les bombolles
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VIDA SLOW. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VIDA SLOW. Mostrar tots els missatges
dijous, 15 d’octubre del 2015
divendres, 28 d’agost del 2015
POLÍTIQUES DIGNES JA!
Sí sí, això passa i més del que ens pensem...
La foto, avui a Barcelona a les 14h del migdia amb una calor horrorosa, i sol espatarrant! Dos avis tirant de dos cotxets, ocupats per nens de 2 anys...
La crítica aquí no seria ni pels pares, àvis, ni escoles, sinó pel sistema polític espanyol, on no existeix la conciliació entre escola-família-vida laboral i personal, és a dir, la gent no pot criar, educar ni gaudir el temps que voldria i desitjaria dels seus fills, per culpa d'un país de pandereta... I qui se n'ha de fer càrrec? Cuidadors secundàris, que ja no els toca pas fer-ho, encara que ho facin amb tot l'amor del món. Polítics, feu pena!
El nostre humil bloc va avançant cap a una manera de fer diferent. Aquest setembre hi haurà millores i nous apartats. Ja veureu...
I us n'avancem un... Volem fer crítica constructiva, denunciarem i avaluarem tot allò que no ens sembli digne en la societat en la que vivim... Tantmateix promourem i recolzarem iniciatives ECO, socials positives, de voluntariat, de creixement personal, de criança, etc.com
Volem que ens sigueu fidels i per això us intentarem oferir noves propostes i posts reflexius, divertits i/o crítics.
Gràcies per ser-hi!
Les bombolles
La foto, avui a Barcelona a les 14h del migdia amb una calor horrorosa, i sol espatarrant! Dos avis tirant de dos cotxets, ocupats per nens de 2 anys...
La crítica aquí no seria ni pels pares, àvis, ni escoles, sinó pel sistema polític espanyol, on no existeix la conciliació entre escola-família-vida laboral i personal, és a dir, la gent no pot criar, educar ni gaudir el temps que voldria i desitjaria dels seus fills, per culpa d'un país de pandereta... I qui se n'ha de fer càrrec? Cuidadors secundàris, que ja no els toca pas fer-ho, encara que ho facin amb tot l'amor del món. Polítics, feu pena!
El nostre humil bloc va avançant cap a una manera de fer diferent. Aquest setembre hi haurà millores i nous apartats. Ja veureu...
I us n'avancem un... Volem fer crítica constructiva, denunciarem i avaluarem tot allò que no ens sembli digne en la societat en la que vivim... Tantmateix promourem i recolzarem iniciatives ECO, socials positives, de voluntariat, de creixement personal, de criança, etc.com
Volem que ens sigueu fidels i per això us intentarem oferir noves propostes i posts reflexius, divertits i/o crítics.
Gràcies per ser-hi!
Les bombolles
dijous, 14 de maig del 2015
Depèn de tu...
Tornem a escriure, com esteu? :-)
Avui, pots començar una vida nova... Depèn de tu! Sí sí, només depèn de tu i et preguntaràs, i com ho faig això? Doncs el psicòleg Rafael Santandreu ho té claríssim, diu que si ell va superar certes pors i és feliç, perquè la resta de la humanitat no ho pot ser?
Amb frases senzilles però punyents, que et trastoquen per dins, et diu que "no amargar-te la vida" és un ART i sent així, les nines bombolles ho han de divulgar. Què en penseu?
Us deixem alguns enllaços d'entrevistes que ha ofert a la televisió.
Us assegurem que tot el que surt de la seva boca, no és broma, ell ho pensa així, encara que segons què creï controversia.Petons i amunt!!
Depen de tu
Les ulleres de la felicitat
Pensa bé i et sentiràs millor
Les bombolles
dilluns, 1 de desembre del 2014
Calendari Carpediem 2014!
Bona nit precioses i preciosos,
Què us sembla? Som-hi... Estigueu ben atents al Facebook de l'Art de fer bombolles i cada dia ens podeu dir què us sembla el que us mostrem: imatges, frases, DIY, idees, etc...
Esperem que us agradi...
Abans que acabi el dia d'avui, volem presentar-vos una nova proposta en forma de post.
A través del facebook bombolles us anirem fent una mena de Calendari d'advent, del que hem canviat el nom i serà un Calendari Carpediem. Perquè sóm molt molones i ens agrada descobrir noves idees, aprofitar cada instant d'aquesta vida i compartir-ho amb vosaltres. Què us sembla? Som-hi... Estigueu ben atents al Facebook de l'Art de fer bombolles i cada dia ens podeu dir què us sembla el que us mostrem: imatges, frases, DIY, idees, etc...
Esperem que us agradi...
Les bombolles
dijous, 9 d’octubre del 2014
La vida...
La vida és curta... Tothom ho diu, oi?
Per aquest fet, s'han de fer mil coses i tenir mil plans i mai podem dir que NO. Sempre hem de quedar bé amb tothom, pensar en els altres, posant-los per davant nostre, l'egoisme està prohibit, vaja això diuen... Buuuuffff, quin cansament de cop, d'escriure tot això!
A les bombolles tot això ens rellisca...sabeu perquè? Perquè intentem viure el dia a dia, estimar a qui ens respecta, mantenir un somriure natural i cert la major part del dia, dir-nos bon dia, cada matí, preocupar-nos pel que li passa a les altres, trobar-nos i fer xerrades terapèutiques, abraçar-nos, tot això és SLOW LIVE!!!!
Crec que no serà ni la primera ni la última vegada que ho llegiu això... O sigui que prepareu-vos!
I mentrestant llegiu-vos el llibre "LOS CUATRO ACUERDOS" de MIGUEL RUIZ.
Un llibre de saviesa tolteca per a tots els públics i molt inspirador.
Si voleu intentar ser millor persones i pensar en vosaltres mateixos, més vegades al dia, llegiu-lo. :)
 |
| Portada i els quatre acords del llibre. |
diumenge, 14 de setembre del 2014
TORNADA A L'ESCOLA!
Bones a tothom! Avui volem dedicar aquesta entrada a l'inici de les classes i tot el que comporta.
Ja hem viscut mig setembre d'aquest 2014 i demà, just dia 15, seran molts els petits i les petites que cap a dos i tres quarts de 9 del matí s'encaminaran il·lusionats (o alguns una mica enyorats) cap a l'escola. El primer dia és molt especial per ells: es retroben amb els amics, després de tot l'estiu separats, comencen nou curs, alguns canvien d'etapa i ja no se'ls tracta "tant petits", nova classe, nous mestres, taules, joguines, colors...tot preparat per ells. Les classes ben preparades per rebre tota la quitxalla i amb ganes de tenir una mica més de vida, amb les seves obres d'art, els seus dibuixos, les seves coses i, sobretot, la vitalitat i energia que porten.
Per a les mares i els pares també és una data molt esperada, alguns la desitgen amb molt d'entusiasme, ganes i, fins i tot, necessitat. Perquè l'arribada al cole porta moltes coses més, ve la rutina, els horaris, l'organització familiar,... es posa a lloc tot alló que durant l'estiu s'ha desorganitzat una mica.
Per a qui més és una data molt important? Per a les i els mestres, educadors, monitors de menjador, de lleure... Per ells, és a dir, per nosaltres, també és una data que marca "un abans i un després". A part de les novetats i els canvis que suposa començar una nova escola, nous companys (una i una altra vegada durant el curs ja que algunes encara anem de substitucions...), el setembre també ens fa replantejar-nos nous propòsits. És com si l'any comencés ara, al Setembre.
Nous reptes, nous propòsits, moltes il·lusions. Tot ve carregat amb tota l'energia que hem agafat aquest estiu, en els nostres viatges, en els dies de relax i desconnexió. Que falta ens farà l'energia per resistir el curs!!Poc a poc, tot s'anirà fent, sense perdre la calma (això mai!) :p
Us desitgem, doncs, molt bon inici de curs. No oblideu de gaudir cada instant com si fos l'últim. Sense presses, sense angoixa. Molta paciència i constància. Ànims pels moments difícils i somriures per cada matí!
Que la rutina no amargui els vostres dies, que cada dia és diferent!
Us deixem amb un vídeo, recomanat per la nostra estimada amiga Carme Cols Clotet:
https://www.youtube.com/watch?v=yPFU5wL-vRk
Ja hem viscut mig setembre d'aquest 2014 i demà, just dia 15, seran molts els petits i les petites que cap a dos i tres quarts de 9 del matí s'encaminaran il·lusionats (o alguns una mica enyorats) cap a l'escola. El primer dia és molt especial per ells: es retroben amb els amics, després de tot l'estiu separats, comencen nou curs, alguns canvien d'etapa i ja no se'ls tracta "tant petits", nova classe, nous mestres, taules, joguines, colors...tot preparat per ells. Les classes ben preparades per rebre tota la quitxalla i amb ganes de tenir una mica més de vida, amb les seves obres d'art, els seus dibuixos, les seves coses i, sobretot, la vitalitat i energia que porten.
Per a les mares i els pares també és una data molt esperada, alguns la desitgen amb molt d'entusiasme, ganes i, fins i tot, necessitat. Perquè l'arribada al cole porta moltes coses més, ve la rutina, els horaris, l'organització familiar,... es posa a lloc tot alló que durant l'estiu s'ha desorganitzat una mica.
Per a qui més és una data molt important? Per a les i els mestres, educadors, monitors de menjador, de lleure... Per ells, és a dir, per nosaltres, també és una data que marca "un abans i un després". A part de les novetats i els canvis que suposa començar una nova escola, nous companys (una i una altra vegada durant el curs ja que algunes encara anem de substitucions...), el setembre també ens fa replantejar-nos nous propòsits. És com si l'any comencés ara, al Setembre.
Nous reptes, nous propòsits, moltes il·lusions. Tot ve carregat amb tota l'energia que hem agafat aquest estiu, en els nostres viatges, en els dies de relax i desconnexió. Que falta ens farà l'energia per resistir el curs!!Poc a poc, tot s'anirà fent, sense perdre la calma (això mai!) :p
Us desitgem, doncs, molt bon inici de curs. No oblideu de gaudir cada instant com si fos l'últim. Sense presses, sense angoixa. Molta paciència i constància. Ànims pels moments difícils i somriures per cada matí!
Que la rutina no amargui els vostres dies, que cada dia és diferent!
Us deixem amb un vídeo, recomanat per la nostra estimada amiga Carme Cols Clotet:
https://www.youtube.com/watch?v=yPFU5wL-vRk
Les bombolles
dilluns, 11 d’agost del 2014
FIL I AGULLA...
Recordo que fa uns mesos us dèiem que tenint temps es podia fer de tot... Les idees flueixen i som més creatius o creatives ;)
Quan t'aïlles al poble, amb la família, sense obligacions, per exemple, ens disposem a CREAR, oi?
Doncs ara us explicarem què fer si t'explota el cap de tanta creativitat que tens, si t'avorreixes aquelles tardes de juliol o d'agost, o si vols re-utilitzar en comptes de llençar...
Què us sembla una BOSSA de MÀ ben xulaaaa? Us agrada?
 |
| Bossa de mà texana. Feta a mà. |
Quin material podem utilitzar? Uns pantalons texans vells, un mocador ben bonic que ja no et poses, la corbata del pare o avi "vintage", un "viu" ben divertit, aquest és de color taronja, diverses puntes de "ganxet" extretes de coixineres, estovalles... i les mil i una coses que se't puguin acudir.
ELABORACIÓ:
Es tallen els pantalons texans pel camal, s'embasta i s'hi va cosint la corbata, prèviament tallada ja que sinó no hi cabria, la punta de "ganxet", per davant, per darrera, a les butxaques... On es vulgui! Es passa el mocador per les tires, on hi aniria un cinturó, i s'hi fa una nansa llarga. Per ultim s'hi cus el "viu"taronja, aquests dos últims passos, queden millor a màquina, tot s'ha de dir... I sempre es pot afegir o treure el que es vulgui...
-PROCÉS EN QUATRE PASSOS-
Què us sembla? Tot ben aprofitat!!!!
Raquel i Maria.
divendres, 1 d’agost del 2014
BON JOUR, MON AMOUR!
Bon dia i bon inici d'Agost! ;)
Hem estat uns dies fora i tornem renovades, amb moltes forces, idees i amb ganes d'explicar-vos mil coses.
L'entrada d'avui serà sobre el viatge que hem fet aquests quatre últims dies, a Paris. Per posar-vos en bona situació us recomanem que us poseu de fons el fil musical que us proposem ;)
https://www.youtube.com/watch?v=Ciqf8yMVzAk&list=RDCiqf8yMVzAk#t=3
Han sigut quatre dies fantàstics, molt aprofitats i exprimits al màxim. Ep, això no vol dir que hem anat estressades, ni molt menys! El ritme slow també el vam endur a la maleta, per tal de gaudir encara més del viatge. ;)
Evidentment hem visitat i recorregut els indrets més característics de la ciutat (un cop a la vida s'han de visitar i repetir els que més agraden!): Museu Lovre, Museu Pompidou, Torre Eiffel, barri Montmartre, el Sacré Coeur, la Catedral de Notre Dame, l'Île de la Cité i el Pont Neuf, l'Arc de Triomf...
Però a part de visitar aquests llocs, el viatge ha anat molt més enllà! Hem volgut fugir dels turistes. Ens ha encantat perdre'ns per carrers solitaris, plens d'art, de vivències. Hem parlat amb gent del carrer, gent que ens veien amb el mapa a les mans i ens demanaven si necessitàvem ajuda i d'aquí sorgia una conversa, hem gaudit veient la vida que hi ha als parc i jardins (on la gent feia el seu picnic per dinar; gent de tota mena, executius, amics, joves, grans, famílies...). Hem agraït el somriure acompanyat del Bon jour que tothom ens regalava al voler-nos comunicar amb ells. Ens hem assegut a un banc, terra o cafeteria a gaudir de l'entorn, tot filosofant de la vida i conversant de les infinitats de coses que ens regala la vida; de les relacions de parella, d'amistat, dels canvis vitals, d'emocions, de la sencillesa de les coses..
Estàvem allotjades al barri de Montmartre, un barri ple de colors, moviment, "xanxullos". Un barri ple de vida de dia; botigues de teles, merceries i roba, i que a la nit canviava totalment i es tornava més solitari i freqüentat per "pintilles", però era el nostre barri i estàvem segures. Un barri que giraves el cap en un cantó i veies el Sacré Coeur de fons, com voleu que no sigui un bon barri?
En definitiva, hem gaudit molt d'aquest viatge però no per l'indret i la intensitat dels dies, sinó també perquè ens hem deixat endur, sense presses, sense córrer per agafar el metro (encara que el perdéssim als nostres nassos!), gaudint cada instant, amb positivisme i la ment ben oberta. Us convidem a que ho feu també en els vostres viatges, ja veureu que la sensació a la tornada és ben diferent ;)
Us deixem amb algunes imatges, gaudiu-les!!
Hem estat uns dies fora i tornem renovades, amb moltes forces, idees i amb ganes d'explicar-vos mil coses.
L'entrada d'avui serà sobre el viatge que hem fet aquests quatre últims dies, a Paris. Per posar-vos en bona situació us recomanem que us poseu de fons el fil musical que us proposem ;)
https://www.youtube.com/watch?v=Ciqf8yMVzAk&list=RDCiqf8yMVzAk#t=3
Han sigut quatre dies fantàstics, molt aprofitats i exprimits al màxim. Ep, això no vol dir que hem anat estressades, ni molt menys! El ritme slow també el vam endur a la maleta, per tal de gaudir encara més del viatge. ;)
Evidentment hem visitat i recorregut els indrets més característics de la ciutat (un cop a la vida s'han de visitar i repetir els que més agraden!): Museu Lovre, Museu Pompidou, Torre Eiffel, barri Montmartre, el Sacré Coeur, la Catedral de Notre Dame, l'Île de la Cité i el Pont Neuf, l'Arc de Triomf...
Però a part de visitar aquests llocs, el viatge ha anat molt més enllà! Hem volgut fugir dels turistes. Ens ha encantat perdre'ns per carrers solitaris, plens d'art, de vivències. Hem parlat amb gent del carrer, gent que ens veien amb el mapa a les mans i ens demanaven si necessitàvem ajuda i d'aquí sorgia una conversa, hem gaudit veient la vida que hi ha als parc i jardins (on la gent feia el seu picnic per dinar; gent de tota mena, executius, amics, joves, grans, famílies...). Hem agraït el somriure acompanyat del Bon jour que tothom ens regalava al voler-nos comunicar amb ells. Ens hem assegut a un banc, terra o cafeteria a gaudir de l'entorn, tot filosofant de la vida i conversant de les infinitats de coses que ens regala la vida; de les relacions de parella, d'amistat, dels canvis vitals, d'emocions, de la sencillesa de les coses..
Estàvem allotjades al barri de Montmartre, un barri ple de colors, moviment, "xanxullos". Un barri ple de vida de dia; botigues de teles, merceries i roba, i que a la nit canviava totalment i es tornava més solitari i freqüentat per "pintilles", però era el nostre barri i estàvem segures. Un barri que giraves el cap en un cantó i veies el Sacré Coeur de fons, com voleu que no sigui un bon barri?
En definitiva, hem gaudit molt d'aquest viatge però no per l'indret i la intensitat dels dies, sinó també perquè ens hem deixat endur, sense presses, sense córrer per agafar el metro (encara que el perdéssim als nostres nassos!), gaudint cada instant, amb positivisme i la ment ben oberta. Us convidem a que ho feu també en els vostres viatges, ja veureu que la sensació a la tornada és ben diferent ;)
Us deixem amb algunes imatges, gaudiu-les!!
Maria i Raquel
divendres, 18 de juliol del 2014
AVIS. UN GRAN TRESOR.
Admirar la senzillesa als seus rostres, plens d'arrugues, vida i il·lusions; significa dedicar-los una petita estona, un simple instant d'atenció, dedicació i escolta, sempre escolta activa. Mentre vas admirant la seva fisonomia te n'adones del que han viscut, experimentat, vibrat i patit. I t'enriqueix, i tant que hi guanyes tu també... Ells n'estan molt d'agraïts, però i tu? El teu rostre brilla quan en surts... d'aquell piset, d'aquella casa amb jardí. Has après trucs de cuina, de patronatge, a cosir, has entès perquè els catalans lluiten per conservar el seu petit país, o com els vinguts de terres andaluses, són feliços a Catalunya; has visitat sense agafar cap avió algun país o ciutat del món, has fet el cor fort, és clar, a vegades també et fan rememorar vivències personals o venir a la teva memòria records, records agres...
 |
| Avis. Mans amb molta experiència. |
Però en definitiva tota aquesta vivència amb ells, fa entreveure una paraula essencial, necessària i importantíssima: AJUDAR! La tasca de net/a i/o voluntari/a és molt important i necessària en la nostra societat, molt enriquidora per un mateix i essencial per a la gent gran. En aquest post us hem volgut parlar, entre línies, del paper que juguem amb els nostres avis i la tasca que dur a terme AMICS DE LA GENT GRAN, una organització sense ànim de lucre, que treballa per millorar la qualitat de vida de la gent gran, intentant combatre la SOLEDAT que pateix aquest col·lectiu.
Dins VIDA SLOW, entre altres coses, anirem descobrint noves entitats, organitzacions i associacions sense ànim de lucre, i ONG's i us explicarem què signifiquen per nosaltres col·laborar-hi o simplement haver-les conegut.
Raquel i Maria.
dimarts, 18 de març del 2014
AQUELL PECULIAR TRAJECTE...
Avui, fa dos preciosos i enfeinats mesos que vam escriure el nostre últim post...
Per tant, farem els honors i escriurem alguna coseta ;)
Darrerament, fem molts viatges en tren (la nostra estimada rodalies), i normalment no hi succeeix res d'especial, tret que algun tren vagi en retard. Però avui, l'inici d'aquest viatge ha sigut espectacular. Els somriures s'estenien per on elles passaven, entre mirades d'incredulitat i ulls brillants.
Avui, dues noies anònimes vestides de pallasses, amb tota la retòrica del món, una safata plena de dolços, pastes salades i te han inundat l'últim vagó de tren... Ens oferien un petit berenar i alhora només ens demanaven una petita aportació, tant si fos econòmica com sensible, és a dir somriures, paraules boniques, abraçades, consells i positivisme pur. Tant de bo, cada dia fos així, aquest llarg trajecte. Gràcies!
Imatge extreta de gestalt & coaching
Us deixem el link d'aquesta web, què hem trobat a la xarxa, perquè en aquesta vida res és pura casualitat i pensem que se'n pot treure molt suc...
dissabte, 18 de gener del 2014
RETORN A L'ESCOLA...
Hi ha situacions a la vida que ben bé són casualitats... o ja estan escrites al destí de cada persona.
Aquesta setmana hem retornat a pobles i escoles ben conegudes per nosaltres i ens ha fet una il·lusió tremenda.
Sentir el caliu d'aquell indret que has trepitjat ja fa una temporada, obrir la porta de l'escola, ja coneguda i somriure, notar les abraçades dels companys que et tenien en compte, veure els ulls brillants dels petits quan et reconeixen, sentir la seva estima dia rere dia de les famílies, és a dir, sentir aquella confiança i iniciar la substitució de la millor manera possible.
Com a mestres dins una Borsa de Treball Pública, estem exposades a la sort, o a la mà d'un sorteig d'adjudicacions totalment aleatori. Per tant, que retornis a una escola ja coneguda és improbable, la majoria de les vegades, coneixes i treballes en centres educatius ben diferents i amb idees i metodologies que et poden agradar o pel contrari no hi estaràs d'acord.
De tant en tant, tenim experiències ben colpidores que ens agradaria compartir, per tal de crear empatia amb tots vosaltres que segurament en alguna ocasió us han tractat de la millor manera o de la pitjor, en l'àmbit laboral.
Totes i cada una d'aquestes històries les podreu trobar a la nova secció que iniciarem en breu, titulada ESCOLES!
Raquel i Maria
dimecres, 20 de novembre del 2013
COMENÇA L'AVENTURA!!!
Benvingudes i benvinguts al bloc:
Viscaaa!! Ja tenim bloc!
Ens fa molta il·lusió començar aquesta nova aventura amb tots vosaltres.
Esperem que les nostres entrades siguin del vostre interès i les gaudiu dia a dia.
Que el nostre bloc us creï una petita gran adicció jeje
Prometem anar publicant de tant en tant experiències, anècdotes, reflexions, propostes, creacions,... ben variades i entretingudes!
Ens acompanyeu en aquesta aventura? ;)
"L'ART DE FER BOMBOLLES"!!
Viscaaa!! Ja tenim bloc!
Ens fa molta il·lusió començar aquesta nova aventura amb tots vosaltres.
Esperem que les nostres entrades siguin del vostre interès i les gaudiu dia a dia.
Que el nostre bloc us creï una petita gran adicció jeje
Prometem anar publicant de tant en tant experiències, anècdotes, reflexions, propostes, creacions,... ben variades i entretingudes!
Ens acompanyeu en aquesta aventura? ;)
Maria i Raquel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)