Avui us volem fer una petita pinzellada del fenomen EDUCACIÓ VIVA.
Què significa? Com a éssers vius, els nens i nenes tenen una naturalesa pròpia i unes necessitats vitals
que cal respectar i tenir-ne cura per tal que puguin créixer amb
equilibri i benestar.
En general, el debat social sobre l’educació acostuma a centrar-se al
voltant d’allò que suposadament necessita la societat, és a dir, els
adults, i que l'escola per tant ha de proporcionar: més nivell acadèmic,
més hores d’aquesta o aquella assignatura, més ensenyament públic o
privat, més religió o més ètica, ... En canvi, poques vegades partim del
que necessita realment la infància.
Afortunadament hi ha hagut sempre persones, moviments de renovació
pedagògica i col·lectius humans que han portat a la pràctica
experiències educatives basades en una mirada àmplia envers la infància i
l’educació. La psicologia i les neurociències actuals ens aporten també
una sòlida fonamentació sobre la importància de tenir cura d’aquestes
necessitats de la infància per davant de qualsevol objectiu polític o
ideològic.
Com a mestres hi creiem fermament, sempre que podem intentem acompanyar, preguntar i mai jutjar en comptes d'imposar, suposar o dirigir. Als infants se'ls ha de deixar que descobreixin per si mateixos i donar la importància justa i necessària a l'error; potenciant tot allò que fan, amb una mirada cap endins.
Havent fet el Curs d'Introducció a l'Educació Viva del CRAEV, i havent vist els espais en escoles on ho posen en pràctica, obrim la nostra mirada i oferim als nostres infants un tracte de tu a tu. Com tot procés de canvi necessita millores i com a individu no has d'aplicar la "puresa" del moviment, però seria bo que molts docents, educadors i famílies agafessin l'essència d'aquesta educació tant vivencial i respectuosa.
Les bombolles.
Sortida a la natura. Escola Viva. Barcelona 2014. |