L'ART DE LA POESIA...

Ens ha vingut de gust mostrar-vos el nostre últim descobriment: TOYO SHIBATA i la seva poesia.

L'autora va començar  a escriure poesia als 92 anys, publicant una poesia cada matí, al diari Sankei de Tokio. I actualment a més a més ha publicat un llibre "Recoge la luz del sol con las manos", que recomanem amb entusiasme. I alhora us hi adjuntem una fotografia de Joan Miró que plasma a la perfecció la poesia de Toyo Shibata que hem triat.

Para mí misma

Una a una

  las lágrimas caen

sin cesar del grifo.

Sean cuales fueren tus penalidades,

por triste que sea lo que te suceda,

amargarte pensando en ello

no te servirá de nada.

Abandónate,

abre bien el grifo

y deja que las lágrimas caigan

de una sola vez.

Ya está, y ahora

tomemos café en una taza nueva.

El somriure d'una llàgrima, 1973. Joan Miró.
Fotografia extreta de la web de la Fundació Joan Miró (Barcelona)
 Fundació Joan Miró de Barcelona

I us direm un secret molt fi, cada dia, cada dia, ens n'enviem una de poesia, per what's aap, i ens fa arrencar un somriure quan la llegim. :D 

Realment aquest post ens mostra que "mai és tard per iniciar una afició o qualsevol manera d'expressar ART".

Raquel i Maria

AVIS. UN GRAN TRESOR.

Admirar la senzillesa als seus rostres, plens d'arrugues, vida i il·lusions; significa dedicar-los una petita estona, un simple instant d'atenció, dedicació i escolta, sempre escolta activa. Mentre vas admirant la seva fisonomia te n'adones del que han viscut, experimentat, vibrat i patit. I t'enriqueix, i tant que hi guanyes tu també... Ells n'estan molt d'agraïts, però i tu? El teu rostre brilla quan en surts... d'aquell piset, d'aquella casa amb jardí. Has après trucs de cuina, de patronatge, a cosir, has entès perquè els catalans lluiten per conservar el seu petit país, o com els vinguts de terres andaluses, són feliços a Catalunya; has visitat sense agafar cap avió algun país o ciutat del món, has fet el cor fort, és clar, a vegades també et fan rememorar vivències personals o venir a la teva memòria records, records agres...

Avis. Mans amb molta experiència.

Però en definitiva tota aquesta vivència amb ells, fa entreveure una paraula essencial, necessària i importantíssima: AJUDAR! La tasca de net/a i/o voluntari/a és molt important i necessària en la nostra societat, molt enriquidora per un mateix i essencial per a la gent gran. En aquest post us hem volgut parlar, entre línies, del paper que juguem amb els nostres avis i la tasca que dur a terme AMICS DE LA GENT GRAN, una organització sense ànim de lucre, que treballa per millorar la qualitat de vida de la gent gran, intentant combatre la SOLEDAT que pateix aquest col·lectiu.

http://www.amicsdelagentgran.org/index.php 

Dins VIDA SLOW, entre altres coses, anirem descobrint noves entitats, organitzacions i associacions sense ànim de lucre, i ONG's i us explicarem què signifiquen per nosaltres col·laborar-hi o simplement haver-les conegut.

 Raquel i Maria.

ELS PETITS...CREIXEN!

Bones, com esteu?
Avui us volem mostrar un regal molt especial que hem fet recentment per un petit que s'ha fet gran! ;)

Ha sigut un regal fet en grup, per tres amigues motivades i amb ganes de fer un regal fet a mà i amb molt de carinyo.
Des del començament vam tenir clar què volíem fer: un MEDIDOR per penjar a la paret de l'habitació del nen (quan la tingui jeje). El QUÈ ja el teníem clar, el que ens faltava concretar era el COM.

Quin material utilitzem? Goma Eva, fusta, fullola, cartró... Ha de ser un material resistent i que duri temps ja que és per tenir-lo a la vista i ha de durar anys (almenys fins que el petit medeixi 1m50cm!).
Després de diverses visites a botigues especialitzades i de donar-li voltes a com fer-ho, aquí el teniu!

ELABORACIÓ:

El suport utilitzat és un suro gran típic per penjar fotos, records, etc. (en posició vertical)
La part blava és aironfix de color blau i amb textura de "terciopelo" (no caldria però ens vam adonar quan ja el teníem a casa!), i els cercles estan fets amb paper d'scrap i enganxats amb cel·lo de doble cara (si l'aironfix hagués sigut normal amb cola de barra s'haguessin enganxat bé!).
Els números fets amb molt de compte, amb permanent negre i l'ajuda d'un metro.
A la dreta dels números hi ha una corda negra (paral·lela a la tira mètrica), on es posaran unes pinces petites allargades amb pals de polo petits, on es podrà escriure l'edat del nen i posar-la a l'alçada corresponent (Per ex. 1any2mesos. 90cm)

La part esquerra del suro queda lliure (nosaltres vam enganxar-li fotos del primer any de vida del petit).
Les lletres són lletres amb volum i comprades (blanques), estan pintades amb pintura i la part de davant folrada amb el mateix paper scrap dels cercles.
Per últim, el marc del suro està decorat amb washitape (cel·lo de colors).


Esperem que us agradi  i que us animeu a fer regals i detalls amb molt d'amor, creativitat i il·lusió!
Nosaltres vam gaudir molt fent-lo i vam quedar satisfetes dels resultats, i creiem que als papis de la criatura també els hi va agradar! (podeu dir la vostra opinió!)

Ja tenim ganes que el petit Pau parli i digui que toca anar-se a mesurar que ha crescut una mica ;)

FEM BARRI, SIUSPLAU!!!

Aquest bloc comença a rutllar i tenim notícies fresques... Darrerament hem inaugurat una pàgina de Facebook i avui un nou espai al bloc amb el nom de:  FEM BARRI.

Tenim inquietuds vàries i amb l'arribada de l'estiu i disposar de més temps lliure, se'ns acudeixen idees que volem materialitzar. Per tant aquí teniu aquest nou espai per endinsar-vos-hi... 

Quan surts al carrer, disposada a comunicar-te, a relacionar-te o simplement a passejar, passen aquestes coses...

Passa que... la veïna del gos et saluda i et parla del temps, o la veïna d'un altre edifici, que coneixes i et somriu.

  - Com estàs? I ta mare? Feia molt temps que no coincidíem...

  - Sí, estem molt bé. Ja he començat vacances i ara tinc temps.

  - Ahh i on vas de vacances?

  - De moment aquí, amb vostè... de moment em quedo al barri. Però algun viatge farem, també.

Passa que... el veí japonès t'atura i et pregunta si tens temps perquè et vol fer uns suggeriments de ioga, uns de corporals, escatològics, d'oxigenació... I li dius que sí, obres els ulls com a taronges i simplement escoltes el que t'explica. 

  - És molt savi vostè. Que interessant!!! Avui o demà ho posaré en pràctica.

  - Bien, hazlo y verás como te sientes mejor, disfruta de lo que tienes tu, nunca de lo que tienen los otros... És mi experiencia personal, solamente.

Passa que... entres a la peixateria del barri i inicies una conversa amb la dependenta perquè tens temps:

  - Vull un peix per fer a la planxa. És blau, aquest? És que no en tinc ni idea...

  - Nena no, és blanc. Però per això hi som a la botiga, per explicar-t'ho, tu pregunta... pregunta...

Passa que... entres al queviures del barri a comprar 4 coses i te n'endús 5... i penses: 

  - Mola comprar en comerços petits. I per un dia no mirar el preu. Lo barat surt car, diuen... La de vida que hi ha i la de converses que sorgeixen... Comerços petits al poder!!! 

                              FENT BARRI!!! SEMPRE o QUAN ES PUGUI    :D

Fem barri! Vorera de qualsevol ciutat catalana ;)

                                                                                                                               Raquel i Maria